La Maria de ben petita sobre una tartana, ja acompanyava a son pare, músic i artista, a afinar pianos.
Va conviure amb la cultura i les tradicions d'Arenys de Munt al llarg de la seva joventut. No és pas per casualitat que acabés casant-se amb Josep Castells, escultor del fang. De fet havien que ser les figures de pessebre, qui els unís!
Tots sabem de les aficions de la Maria, que al llarg dels anys han passat a ser col.leccions d'artesania.
Qui no ha sentit mai els boixets dringar amunt i avall al menjador de casa o a la riera d'Arenys de Munt... fent punta al coixí!
Ella va voler ensenyar als seus néts a aprendre'n i atot aquell qui li demanava.
T'hem posat les teves puntes al ram, les puntes que fins a l'últim moment mai has deixat de fer.
Mare has estat una dona emprenedora, forta, carinyosa, generosa, molt treballadora... sempre disposada a ajudar als altres. Una mare immillorable, una àvia exemplar i fins i tot besàvia!
Sempre riallera, amb la música als llavis. A l'Aviparc cantaves, ballaves sardanes i explicaves històries viscudes a la infantesa. Arraulint a la gent, encomanaves la teva alegria.
A cada moment tenies una dita, un refrany... quan et deien Bon dia Maria, se't sentia dir... el bon Déu que ens l'envia!!!! Que Déu Pare omnipotent amb sa divina paraula, beneeixi aquesta taula i a tots nosaltres, amén!!!, A poc a poc fa senyoret, massa de pressa fa ser ximplet!!, i moltes d'altres...
Mare, ens ha sobtat la teva mort, però hem fet tot el possible perquè la teva vellesa hagi estat digne i feliç.
Gràcies Mare per tot, et trobarem molt a faltar, perquè el teu buit mai el podrà omplir ningú.
I ara us recitaré un tros d'una sardana que es diu Santa espina i que la meva mare la cantava: "Som i serem gent catalana tant si es vol com si no es vol, que no hi ha terra més ufana sota la capa del sol".
En nom de tota la família (fills, néts, i besnéts) us agraïm la vostra companyia.
Mª Roser Castells Badia
