Pensant en els qui ja no hi són, en els absents i, amb més intensitat, en una persona molt estimada al Centre i que ens va deixar fa unes setmanes, he recordat aquesta pel·lícula on es reflexiona sobre la vida, la mort i l'existència humana. Sempre m'ha impressionat el seu final, que em produeix a la vegada una intensa emoció i una profunda serenitat. Evocant aquest darrer moment, he reconegut clarament l'expressió d'aquesta persona tan estimada. S'acosta la primavera, el temps de les maduixes salvatges i gràcies a persones com ella sé que el millor regal per als qui es queden és acomiadar-se amb un somriure.